El Senat en la història constitucional espanyola

Última revisió 09/01/2024

1812

Ejemplar de la Constitución Española de 1812

Primera Constitució espanyola. Tant en aquell primer precedent com en les Corts regulades en aquella Constitució el Parlament consistia en una sola Cambra. Aquestes Corts van ser vigents fins al 1814, any en què Ferran VII va restablir la monarquia absoluta, i van renéixer de 1820 a 1823, durant el Trienni Constitucional.

Curiosament aquelles Corts unicamerals es van reunir, en les sessions que van celebrar a Madrid, a l’església del convent que posteriorment havia d’esdevenir seu del Senat.

1834

L’Estatut Reial de 1834 va establir unes Corts bicamerals, amb una Cambra Alta anomenada Estament de Pròcers i una Cambra Baixa anomenada Estament de Procuradors.

1837, 1845, 1873, 1876

Ejemplar de la Constitución de 1837

Amb la Constitució de 1837 la Cambra Alta va adoptar el nom de Senat, i la Baixa, el de Congrés dels Diputats, denominacions que es van mantenir en les restants constitucions del segle XIX (1845, 1869, 1873 i 1876).

El Senat vuitcentista va tenir una composició diversa segons les constitucions vigents.

En general, responia al model aristocràtic, amb una minsa arrel electiva.

Els seus membres de vegades eren nats (en funció del càrrec que ocupaven), altres vegades designats pel Rei, altres vegades cooptats en algunes corporacions o classes i, finalment, en pocs casos, escollits indirectament entre algunes persones.

Les seves funcions eren legislatives, de control i pressupostàries, amb les mateixes facultats que el Congrés dels Diputats, llevat del cas de les lleis sobre contribucions o crèdit públic, en les quals el Congrés tenia una certa preeminència.

La Constitució de 1876 i les Corts bicamerals van ser vigents fins a 1923, any en què es va instaurar la Dictadura del general Primo de Rivera.

1931

La Segona República, proclamada el 1931, va tornar al model de Parlament unicameral, per tant, sense Senat.

1978

Amb la Llei per a la reforma política de 1977 —llei que va possibilitar la transició del franquisme al nou sistema democràtic— va reaparèixer el Parlament bicameral, amb dues Cambres que van rebre la denominació tradicional de Senat i Congrés dels Diputats.

El nou Senat estava format per 248 senadors, dels quals 207 ho van ser d’elecció directa: quatre d’escollits directament per la població de cada província, excepte del cas de les províncies insulars, en què se n’escollien cinc, i dos a Ceuta i dos a Melilla. Als anteriors s’hi van afegir 41 senadors de designació reial.

1978

Les noves Cambres escollides el 15 de juny de 1977 es van encarregar de debatre i aprovar la nova Constitució de 27 de desembre de 1978. Abans de promulgar-la va ser sotmesa a referèndum el 6 de desembre de 1978, en el qual va obtenir una amplíssima aprovació del poble espanyol.

Ejemplar de la Constitución Española de 1978

El Parlament espanyol establert en aquesta Constitució rep el nom (article 66.1) de Corts Generals. Es manté el model bicameral, atès que, segons aquest mateix article, les Corts Generals estan formades pel Congrés dels Diputats i pel Senat.

Congrés i Senat són d’elecció popular, cosa que situa el nostre bicameralisme en el tipus democràtic, lluny de l’aristocràtic del segle XIX, cosa que concorda amb la menció que fa l’article 66.1 de la Constitució quan diu que “les Corts Generals representen el poble espanyol”.

La composició del nou Senat s’assembla força a la de la Llei per a la reforma política: 208 senadors són escollits directament per la població, normalment en circumscripcions provincials. Però també hi apareixen novetats importants. D’una banda, el Senat és definit per l’article 69.1 com “Cambra de representació territorial” i es crea un segon grup de senadors, escollits pels Parlaments autonòmics, a raó d’un senador fix i un més per cada milió d’habitants de la població de la comunitat autònoma respectiva. D’altra banda, desapareixen els senadors de designació reial.

Fins avui, el Senat ha tingut les legislatures següents:

LEGISLATURA DURACIÓN
Constituyente (13/7/1977-2/1/1979)
I (27/3/1979-31/8/1982)
II (18/11/1982-23/4/1986)
III (15/7/1986-2/9/1989)
IV (21/11/1989-13/4/1993)
V (29/6/1993-9/1/1996)
VI (27/3/1996-18/1/2000)
VII (5/4/2000-20/1/2004)
VIII (2/4/2004-15/1/2008)
IX (1/4/2008-27/9/2011)
X (13/12/2011-27/10/2015)
XI (13/01/2016 - 03/05/2016)
XII (19/07/2016 - 05/03/2019)
XIII (21/05/2019 - 24/09/2019)
XIV (03/12/2019 - 30/05/2023)
XV (17/08/2023 - )

Per a més informació: Arxiu. El Senat en la història