COMPOSICIÓ DEL SENAT

Última revisió 19/01/2021

Com s’escullen els senadors?

La majoria dels senadors (208) els escull directament la població, a raó de quatre per província. No obstant això, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d'illes constitueix una circumscripció a l'efecte d'elecció, i així correspon escollir tres senadors a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cadascuna de les illes restants (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma). Les poblacions de Ceuta i Melilla escullen dos senadors cadascuna. Els electors poden donar el seu vot a un màxim de tres candidats en les circumscripcions provincials, dues a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla i un a les circumscripcions insulars restants. Obtenen escó els que aconsegueixin el nombre de vots més alt.

Quants membres té el Senat?

En la XIIV Legislatura el Senat té 265 membres, dels quals 208 són electes i 57, designats pels Parlaments autonòmics.

És fix el nombre de senadors?

No. Pot variar a l'alça o a la baixa quan canvia el nombre d'habitants de les diferents comunitats autònomes, ja que els Parlaments autonòmics designen un senador fix i un més per cada milió d'habitants. La variació del nombre de senadors es produeix al principi de cada legislatura (després de celebrar eleccions generals) i es pren com a referència el cens de població publicat l'1 de gener de l'any en què se celebren les eleccions.

Una altra part dels senadors (57) la designen els Parlaments autonòmics en funció de la seva població, a raó d’un senador i un més per cada milió d'habitants del seu territori respectiu. Han d'assegurar, en qualsevol cas, la representació proporcional adequada.

Hi ha quotes per gènere?

Sí. La Llei electoral exigeix, des de la reforma de 2007, que quan les candidatures s'agrupin en llistes —que és el més normal—, hauran de tenir una composició equilibrada de dones i homes.

Actualment hi ha 106 dones senadors. Aquesta xifra no representa certament una composició equilibrada respecte al total de membres del Senat (265). La raó d'aquest desfasament radica, en gran manera, en el sistema electoral del Senat, que dificulta les candidatures equilibrades, sobretot en comparació amb les del Congrés: els partits i coalicions acostumen a presentar tres candidats en la majoria de les circumscripcions, de manera que només es pot garantir una candidatura a qualsevol dels sexes. A més, l'elector pot donar els seus tres vots lliurement, per la qual cosa la paritat dependrà també de la seva selecció.

D'altra banda, en el cas dels senadors designats pels Parlaments autonòmics, l'exigència de distribució proporcional entre els seus grups parlamentaris també dificulta aquest equilibri, ja que hi ha grups que tan sols poden proposar un candidat, per la qual cosa forçosament un sexe es queda sense representació per aquesta via. Així mateix, el fet que algunes comunitats autònomes designin un nombre reduït i imparell de senadors contribueix a aquest resultat.

Per quant temps s’escull el Senat?

Per quatre anys, però aquest termini es pot escurçar si el president del Govern en disposa la dissolució anticipada.

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Quins deures té un senador?

Els senadors estan obligats a presentar declaració d'activitats i declaració de béns patrimonials i rendes. Igualment, han de prestar jurament o promesa d’acatament de la Constitució i respectar el règim d'incompatibilitats. D'altra banda, tenen el dret i el deure d’assistir a les sessions plenàries i a les de les comissions de les quals formin part.

Es poden conèixer les declaracions d’activitats dels senadors?

Sí. Les declaracions d'activitats, que han de formular els senadors a l'inici del seu mandat, quan es produeixin modificacions en les situacions declarades i quan perden la condició de parlamentaris, poden ser consultades per qualsevol ciutadà mitjançant la pàgina web, o bé des de la fitxa de cada senador, o bé des de la secció “Transparència”.

Es poden conèixer les declaracions de béns patrimonials i rendes dels senadors?

Sí. Les declaracions de béns patrimonials i rendes que han de formular els senadors poden ser consultades per qualsevol ciutadà mitjançant la pàgina web, o bé des de la fitxa de cada senador, o bé des de la secció “Transparència”.

Quin és el règim d’incompatibilitats d’un senador?

Per garantir la independència dels parlamentaris en l'exercici de les seves funcions, la legislació electoral estableix que determinades professions o càrrecs públics no es poden exercir simultàniament amb el càrrec parlamentari. A aquest efecte, en prendre possessió, els parlamentaris han de formular una declaració d'activitats que és dictaminada per la comissió que s'ocupa de les incompatibilitats. En el cas que s'hi apreciï alguna incompatibilitat, l'afectat ha d'optar entre el seu escó i la condició o lloc que determina la incompatibilitat. Així mateix, estan obligats a comunicar qualsevol alteració que es produeixi en la seva situació durant la legislatura.

Què és la inviolabilitat parlamentària?

És una prerrogativa de què gaudeixen els parlamentaris en virtut de la qual estan exempts de responsabilitat per les manifestacions escrites i orals que efectuïn en el transcurs d'una sessió parlamentària, així com pels vots que puguin emetre en les decisions parlamentàries en les quals participin.

Què és la immunitat parlamentària?

És una prerrogativa en virtut de la qual els parlamentaris no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la Cambra, sol·licitada mitjançant suplicatori. Amb aquesta exigència la Cambra pot comprovar, sense entrar a jutjar el fons de la qüestió —si s’ha comès o no un delicte—, si darrere de l'acusació contra un senador o diputat s'oculta una persecució política. A aquest efecte se segueix un procediment en el si de la Cambra, amb participació de l'afectat i que acaba amb la decisió corresponent mitjançant votació secreta. Aquesta prerrogativa no s'aplica quan es tracti d'un delicte flagrant.

Quant guanya un senador? Quin és el seu règim de protecció social?

Cada senador percep una assignació de 2.842,05 € al mes més una indemnització per a les despeses que li origini l'activitat de la Cambra de 1.840,60 € (877,78 € per als senadors per Madrid). A això s'hi afegeix el complement per raó del càrrec que tenen i una sèrie de prestacions que, a l'empara del Reglament del Senat, ha acordat la Mesa del Senat.

La protecció social dels senadors comprèn mantenir-los en alta, a càrrec de la Cambra, en el sistema de Seguretat Social, classes passives o mutualitat obligatòria al qual pertanyi cadascun d'ells.

Una vegada esdevinguda la pèrdua del mandat, tenen dret a percebre una indemnització per cessament (atès que no tenen dret al subsidi de desocupació) que és en tot cas incompatible amb qualsevol altra percepció. A més, les aportacions al pla de previsió social estan suspeses.

Així mateix, com a conseqüència de les últimes modificacions de la normativa corresponent, s'han derogat els complements de pensió (amb excepció dels senadors que ja n’haguessin meritat el dret a percebre'ls en acabar la IX Legislatura); el manteniment en alta de la Seguretat Social dels exparlamentaris majors de 55 anys i l'ajuda econòmica prevista per a aquests darrers, així com la prestació econòmica a favor del cònjuge vidu.

A la pàgina web del Senat es publica la relació de perceptors dels complements de pensió, ajudes i indemnitzacions, alhora que les quanties d’aquests. Així, les dades relatives a les pensions parlamentàries, al manteniment en alta en la Seguretat Social, a la complementació d'ingressos i a la indemnització per cessament estan permanentment actualitzades.

La informació detallada sobre el règim econòmic i protecció social dels senadors es pot trobar a les seccions “Senadors” (dins del bloc de “Composició i organització”) i “Transparència” (dins del bloc de “Relacions amb els ciutadans”). També s'ofereixen els conceptes i quanties de les subvencions als grups parlamentaris.

Com es pot trobar informació sobre un senador? Què conté el seu perfil?

En la secció “Senadors”, a la qual s'accedeix directament des de la pantalla inicial, es poden fer consultes sobre la composició del Senat, segons els criteris més diversos: alfabètic, geogràfic, pertinença a un grup parlamentari, composició dels òrgans de la Cambra i cronològic. Des del nom de cada senador se’n pot obrir el perfil o fitxa personal.

L'estructura de la fitxa d'un senador presenta una part fixa, amb les dades essencials (nom, circumscripció o designació, data d'alta, grup parlamentari al qual pertany, grup territorial del qual és membre, formació electoral per la qual es va presentar a les eleccions i pertinença a un partit polític) i amb els canals de participació amb els ciutadans que el senador mateix ha indicat (correu, perfils en xarxes socials i pàgines personals o blogs).

La resta de la informació de la fitxa del senador es mostra activant les pestanyes següents: “Càrrecs en el Senat”, “Activitat parlamentària” (que inclou les iniciatives de les quals és autor), “Biografia”, “Declaració d'activitats”, “Declaració de béns patrimonials i rendes” i, si escau, “Altres legislatures en el Senat”.

Com es pot contactar amb un senador?

Un ciutadà pot entrar directament en contacte amb un senador a través del correu electrònic, dels mecanismes de participació i de les xarxes socials, als quals es pot accedir o bé des de la fitxa del senador o bé des de la secció “Participa” de la zona de la pàgina web dedicada a les relacions amb els ciutadans.

Quina informació s’ofereix sobre els diferents òrgans rectors del Senat?

Són diverses les zones de la pàgina web des de les quals es pot consultar informació relativa als òrgans rectors del Senat: president, Mesa i Junta de Portaveus.

Per mitjà del calendari d'activitats es pot accedir a les convocatòries i agendes de tots els òrgans.

D'altra banda, en la secció dedicada als òrgans del Senat, cadascun hi té el seu propi espai, en el qual se’n pot consultar la composició, actual i passada, i obtenir-ne informació sobre el funcionament i funcions.

S'ha desenvolupat un lloc dedicat al president des del qual s'informa sobre la seva agenda, activitats, biografia i funcions. Els anteriors presidents també estan presents en aquesta zona de la pàgina mitjançant la galeria de retrats i enllaços a les seves fitxes amb informació biogràfica i d'activitat.

Quines funcions té el president del Senat?

Entre les funcions del president del Senat destaquen les següents: exercir la màxima representació del Senat, convocar les sessions plenàries i presidir-les, dirigir-ne els debats, mantenir-hi l'ordre, per a la qual cosa pot imposar sancions i, finalment, interpretar el Reglament de la Cambra. Presideix la Mesa, la Junta de Portaveus i la Comissió de Nomenaments.

Què és la Mesa del Senat? Quines són les seves funcions?

La Mesa és l'òrgan rector de la Cambra, format pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris. La seva elecció per a cada legislatura té lloc en la sessió constitutiva de la Cambra. Les seves competències més importants són de caràcter parlamentari i administratiu.

Qualifica els escrits i documents de caire parlamentari, en declara l’admissió o inadmissió i decideix el procediment de tramitació de les diferents iniciatives; així mateix, programa les línies generals d'actuació de la Cambra, fixa el calendari de reunions del Ple per a cada període de sessions i coordina els treballs dels diferents òrgans del Senat, prèvia audiència de la Junta de Portaveus. D'acord amb el president i oïda la Junta de Portaveus, la Mesa fixa l'ordre del dia de les sessions plenàries.

En l'exercici de les seves funcions administratives la Mesa adopta totes les decisions i mesures que requereixi l'organització de la feina i el règim interior de la Cambra, com també les que calguin en matèria de contractació i de règim laboral, i aprova el projecte de pressupost del Senat per a cada exercici econòmic, en dirigeix l’execució i n’ordena les despeses.

Què és la Junta de Portaveus? Quines són les seves funcions?

La Junta de Portaveus és un òrgan integrat pel president de la Cambra i pels portaveus dels grups parlamentaris. A les seves reunions, a més dels portaveus, hi podrà assistir un representant del Govern.

Al Senat la Junta de Portaveus ha de ser oïda per fixar l'ordre del dia de les sessions plenàries, que és determinat pel president, d'acord amb la Mesa; és oïda amb motiu de diverses iniciatives parlamentàries i respecte d'assumptes relacionats amb l'organització interna de la Cambra, la resolució de la qual correspon en general a la Mesa o a la Presidència. A més, en la pràctica, s'ha convertit en un fòrum en què, sota l'autoritat del president del Senat, es fan suggeriments i observacions sobre qualsevol aspecte relacionat amb el funcionament de la Cambra.

Què és el Ple? Quines són les seves funcions?

El Ple és l'òrgan funcional de la Cambra format per tots els seus parlamentaris. El Ple coneix dels assumptes més rellevants i en la majoria dels casos té l'última paraula en el debat i aprovació de les iniciatives que les comissions li sotmeten per per a la seva consideració.

Entre les principals funcions del Ple destaquen les següents: aprovar vets i esmenes presentats en el Senat respecte als projectes i proposicions de llei rebuts del Congrés, entre ells el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat; autoritzar la ratificació de tractats i convenis internacionals; aprovar mocions; debatre preguntes i interpel·lacions i escollir els membres d'òrgans constitucionals, com ara el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble.

Quan es reuneix el Ple?

El Ple es reuneix habitualment dues setmanes de cada mes, els dimarts i els dimecres i de vegades els dijous, segons un calendari i ordre del dia prèviament establert.

Què és la Diputació Permanent?

La Diputació Permanent és l'òrgan encarregat de convocar sessions extraordinàries i de vetllar pels poders de la Cambra quan no estigui reunida o quan aquesta ha esgotat el mandat o està dissolta i fins que es constitueixi la nova Cambra. La presideix el president de la Cambra i la integren un mínim de 21 parlamentaris escollits pels grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica. Es constitueix al principi de la legislatura.

Què és una comissió? De quins tipus n’hi ha i quines són les seves funcions?

Una comissió és un òrgan parlamentari funcional compost per un nombre reduït de membres de la Cambra en proporció al pes numèric que hi té el seu grup. És competent per a determinades matèries, i actua unes vegades com a òrgan preparatori de l'activitat del Ple i d’altres com a òrgan amb competències pròpies. Hi ha diversos tipus de comissions: permanents (legislatives i no legislatives), d'investigació, especials i Comissions Mixtes (Congrés dels Diputats-Senat). Són competències destacades de les comissions dictaminar textos legislatius i celebrar sessions informatives amb membres del Govern, autoritats, funcionaris i altres personalitats, així com tramitar preguntes orals i mocions.

Quants membres té una comissió?

Les comissions no tenen un nombre igual de membres. La regla general a la XIV Legislatura es de 29, nombre vàlid per a la immensa majoria de comissions permanents legislatives que es fixa a l'inici de la legislatura. Aquests membres es distribueixen proporcionalment entre els diversos grups parlamentaris. Algunes comissions, com per exemple la de Comunitats Autònomes i les Mixtes, poden tenir més membres, i d’altres, com ara la de Nomenaments, menys.

Què és un grup parlamentari?

El grup parlamentari és una agrupació de parlamentaris en funció de la seva adscripció política. Es constitueixen en les Cambres a l'inici de cada legislatura.

En el cas del Senat, cada grup parlamentari estarà format, almenys, per deu senadors. Cap senador podrà formar part de més d'un grup parlamentari. Els senadors que hagin concorregut a les eleccions formant part d'un mateix partit, federació, coalició o agrupació no podran formar més d'un grup parlamentari. Els senadors que no s'incorporin a un grup parlamentari de denominació específica passaran a integrar el Grup Mixt.

Quines funcions té un grup parlamentari?

El grup parlamentari exerceix un paper decisiu en la vida parlamentària: és el titular de l'exercici de diverses iniciatives, com ara les proposicions de llei i mocions; en els debats i deliberacions participa en els torns reservats als grups parlamentaris mitjançant el senador que lliurement designa; desenvolupa una labor de coordinació, repartiment de funcions i disciplina de vot en relació amb els seus membres; el seu portaveu participa en la Junta de Portaveus.

Quina informació s’ofereix sobre els grups parlamentaris?

Els grups parlamentaris i els partits polítics disposen d’un espai a la pàgina web des del qual s'ofereix informació sobre la seva composició i activitat i des d’on s'obren canals de comunicació i participació amb els ciutadans, ja que es posen a la seva disposició els seus correus i perfils en xarxes socials.

Quants grups parlamentaris hi ha al Senat?

En la XIV legislatura hi ha 8 grups parlamentaris: Grupo Parlamentario Socialista, Grupo Parlamentario Popular en el Senado, Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana - Euskal Herria Bildu, Grupo Parlamentario Vasco en el Senado (EAJ-PNV), Grupo Parlamentario de Ciudadanos, Grupo Parlamentario de Izquierda Confederal (Adelante Andalucía, Més per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai y Catalunya en Comú Podem), Grupo Parlamentario Nacionalista en el Senado Junts per Catalunya - Coalición Canaria/Partido Nacionalista Canario y Grupo Parlamentario Mixto.

Quines dades ofereix el Senat sobre la seva Administració?

La pàgina web conté informació sobre l’organització de la seva Administració, sobre la selecció del seu personal i sobre aspectes econòmics i de contractació. En concret, facilita les informacions següents:

  • En matèria d'organització es pot accedir a les normes que regulen el funcionament de la Secretaria General, les seves funcions, els tipus de personal que hi treballa, les plantilles orgàniques i l'organigrama.
  • En l'àmbit de la selecció del personal es publiquen totes les convocatòries de personal funcionari i laboral, oferint al mateix temps informació sobre les funcions de cada cos o grup professional i els requisits que s'exigeixen per participar en els processos. Aquesta informació es completa amb la relativa a l'activitat de formació que es desenvolupa al Senat.
  • Per acabar, es publiquen les normes econòmiques i de contractació i, a la secció dedicada al perfil del contractant, tota la informació de les licitacions convocades i adjudicades.

Què és la Secretaria General del Senat?

La Secretaria General és el conjunt de serveis administratius que formen l'Administració del Senat. Està configurada amb criteris d'estricta legalitat, imparcialitat i professionalitat. Presta els serveis necessaris perquè la Cambra pugui exercir les seves funcions constitucionals. Es regeix per les normes aprovades per la Mesa del Senat, a la qual està sotmesa en tot moment, i per l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Té al capdavant el lletrat major o secretari general, designat per la Mesa del Senat, a proposta del president, entre funcionaris del cos de lletrats de les Corts Generals, del qual depèn el personal de la Secretaria General, integrada per funcionaris de les Corts Generals, contractats laborals del Senat i personal adscrit.